A Andalusia, on s'han construït les primeres centrals solars que escalfen oli per moure turbines, fins i tot durant la nit. Però és clar que el potencial generador per excel.lència és al desert del Sàhara i és-hi a que els promotors del projecte, especialment els alemanys, han posat l'ull per al desenvolupament de futures centrals solars que, per mitjà de xarxes elèctriques de molt alta tensió (sí, com les de la MAT gironina) podrien abastir el 2050 un 15% de la demanda elèctrica total d'Europa.
Desertec és un projecte per produir energia solar tèrmica i eòlica aprofitant els terrenys dels deserts del Sàhara i d'Orient Pròxim, Està promogut per la Fundació Desertec i el consorci que ella mateixa forma amb les companyies europeees DII GmbH/ Desertec Industrial Initiative.
dijous, 3 de juny del 2010
dijous, 20 de maig del 2010
Història de l'ectricitat
Qui va ser Alessandro Volta?
Va néixer i va ser educat a Como (Itàlia).
El 1775 va construir un aparell que va anomenar electrofor que produïa energia elèctrica estàtica, i el 1776 va comprovar com la combustió de gas metà produïa una espurna elèctrica en un recipient tancat.
Qui va ser en Faraday?
Va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric.
Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material.
I en Ampère?
El 1822 va establir els principis de l'electrodinàmica i descobrí les accions mútues entre conductors travessats per corrents elèctriques.
En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix. És l'equivalent de la llei d'inducció de Faraday per al magnetisme.
Quan es va descobrir l'ectricitat?
Thales de Miletus (630-550 AC) va ser el primer, que prop del 600 AC, conegués el fet que l'ambre, en ser fregat adquireix el poder d'atracció sobre alguns objectes.
L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguitat però no va començar a ser compresa fins els segles XVII i XVIII. Va ser a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials.
Va néixer i va ser educat a Como (Itàlia).
El 1775 va construir un aparell que va anomenar electrofor que produïa energia elèctrica estàtica, i el 1776 va comprovar com la combustió de gas metà produïa una espurna elèctrica en un recipient tancat.
Qui va ser en Faraday?
Va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric.
Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material.
I en Ampère?
El 1822 va establir els principis de l'electrodinàmica i descobrí les accions mútues entre conductors travessats per corrents elèctriques.
En física la llei d'Ampère, descoberta per André-Marie Ampère, relaciona un camp magnètic amb el corrent elèctric que el produeix. És l'equivalent de la llei d'inducció de Faraday per al magnetisme.
Quan es va descobrir l'ectricitat?
Thales de Miletus (630-550 AC) va ser el primer, que prop del 600 AC, conegués el fet que l'ambre, en ser fregat adquireix el poder d'atracció sobre alguns objectes.
L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguitat però no va començar a ser compresa fins els segles XVII i XVIII. Va ser a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials.
dijous, 29 d’abril del 2010
Targeta de memòria i un abonament de metro
Explica com funciona una targeta de memòria:
Funciona com una unitat portàtil de disc dur, però té alguns avantatges molt superiors, ja que gairebé totes les targetes de memòria es basen en la tecnologia de "memòria flash", són per tant "no volàtils" i poden comptar amb un "factor de forma" molt petit. Les targetes de memòria amb memòria flash, són molt més durables i fiables que un disc dur.
Explica com funciona una banda magnetica:
Una banda magnètica és tota aquella banda fosca present en targetes de crèdit, abonaments de transport públic o carnets personals que està composta per partícules ferromagnètiques incrustades en una matriu de resina i que emmagatzemen certa quantitat d'informació mitjançant una codificació determinada que polaritza aquestes partícules. La banda magnètica és gravada o llegida mitjançant contacte físic passant a través d'un cap lectora / escriptora gràcies al fenomen de la inducció magnètica.
Funciona com una unitat portàtil de disc dur, però té alguns avantatges molt superiors, ja que gairebé totes les targetes de memòria es basen en la tecnologia de "memòria flash", són per tant "no volàtils" i poden comptar amb un "factor de forma" molt petit. Les targetes de memòria amb memòria flash, són molt més durables i fiables que un disc dur.
Explica com funciona una banda magnetica:
Una banda magnètica és tota aquella banda fosca present en targetes de crèdit, abonaments de transport públic o carnets personals que està composta per partícules ferromagnètiques incrustades en una matriu de resina i que emmagatzemen certa quantitat d'informació mitjançant una codificació determinada que polaritza aquestes partícules. La banda magnètica és gravada o llegida mitjançant contacte físic passant a través d'un cap lectora / escriptora gràcies al fenomen de la inducció magnètica.
Trens de levitació
dijous, 15 d’abril del 2010
CASES ALTERNATIVES
1)Busca al Google informació sobre un arquitecte anomenat Michael Reynolds i explica què fa.
2)Posa fotos de les seves construccions.
1)Va construir un poblat en un desert de Nou Mèxic (EUA) amb llaunes de cervesa, ampolles de plàstic i pneumàtics vells.
2)
2)Posa fotos de les seves construccions.
1)Va construir un poblat en un desert de Nou Mèxic (EUA) amb llaunes de cervesa, ampolles de plàstic i pneumàtics vells.
2)
Cases del Món
bosquimans: Les fan tant altes per quan s'inunda i també per els animals que hi ha.
Iglú: les fan així perquè no tenen altres materials.
pisos: Les fan tant altes perquè no tenen mès espai.
Orrio: les fan de fusta perquè hi ha molts boscos i les fan aixecades per estalviar-se la humitat.
Casa del desert: Estan fetes de fang i palla perquè són els unics materials que hi ha al desert.
Iglú: les fan així perquè no tenen altres materials.
pisos: Les fan tant altes perquè no tenen mès espai.
Orrio: les fan de fusta perquè hi ha molts boscos i les fan aixecades per estalviar-se la humitat.
Casa del desert: Estan fetes de fang i palla perquè són els unics materials que hi ha al desert.
dijous, 8 d’abril del 2010
L'autòmobil com a màquina
Automòbil:
rodes, eixos, corretges o cadenes dentades, palanca i molles.
Caixa de cambis:
plats, pinyó, cremallera, eixos, molla i cargol.
rodes, eixos, corretges o cadenes dentades, palanca i molles.
Caixa de cambis:
plats, pinyó, cremallera, eixos, molla i cargol.
dijous, 18 de març del 2010
Ordinador antic
Quant espai ocupava un ordinador antic?
Uns pisos.
Averigua quantes micres medeix un xip d'ordinador actualment:
10 micres
Uns pisos.
Averigua quantes micres medeix un xip d'ordinador actualment:
10 micres
dijous, 11 de març del 2010
Juli Verne
De quins invents va ser precursor en Juli Verne?
París al segle XX n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen a l'actualitat.
Noms d'algunes noveles que hagi escrit:
La palla es va trencar, onze dies de setge, Cinc setmanes en globus, Cinc setmanes en globus Les aventures del capità Hatteras Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna, etc.
Biografia i foto:
Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s'emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.
París al segle XX n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen a l'actualitat.
Noms d'algunes noveles que hagi escrit:
La palla es va trencar, onze dies de setge, Cinc setmanes en globus, Cinc setmanes en globus Les aventures del capità Hatteras Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna, etc.
Biografia i foto:
Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s'emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.
dijous, 4 de març del 2010
dijous, 25 de febrer del 2010
Les cèl·lules mare
Què son les cèl·lules mare?
Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.
Quines utilitats tenen en medicina?
Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.
Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.
Quines utilitats tenen en medicina?
Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.
dijous, 18 de febrer del 2010
Aprèn a fer de biòleg
L'Espernallac:
L'Espernallac és una mata que pot fer 3 pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primetes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files.
Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. No confondre amb la camamilla roman.
Hàbitat:
Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2000 m d'alçada.
Serveix per:
S'usava com a estomacal o digestiva, prenent-la en infusió. També li han estat atribuides virtuts vulneràries, antiespasmòdiques, emenagogues, i vermífugues.
L'Espernallac és una mata que pot fer 3 pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primetes i quasi verticals que porten les inflorescències. Les fulles són esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files.
Les inflorescències són arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. No confondre amb la camamilla roman.
Hàbitat:
Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritàriament calcàries, des del nivell del mar fins als 2000 m d'alçada.
Serveix per:
S'usava com a estomacal o digestiva, prenent-la en infusió. També li han estat atribuides virtuts vulneràries, antiespasmòdiques, emenagogues, i vermífugues.
Aprèn a fer de biòleg
La marialluïsa
La marialluïsa és una planta arbustiva en forma d'arbust caducifoli de fins a 2m d'altura. Són de un color verd pàl·lid, tenen un tacte un xic aspre. Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. Amb 4 pètals estrellats soldats per la base.
És fotòfila i prefereix climes càlids constants, s'ha de protegir de les gelades i no tolera la boira. Exigeix sòls ben drenats, humits a l'estiu i bastant fèrtils. S'adapta bé a altituds que van des del nivell del mar fins als 800 metres. Floreixen a l'estiu.
És fa servir:
És molt útil per a expulsar els gasos de l'aparell digestiu, evitant les flatulències i l'aerofàgia.
També és útil per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva i tranquil·litzant, evitant els espasmes i la dispèpsia (males digestions acompanyades de gasos, sensació de vòmits i ardor d'estómac).
El borneol i el limonè són els responsables d'aquesta darrera propietat.
Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques.
Quan es té la tendència a tenir halitosi¡ (mal alè) resulta molt útil realitzar rentades amb la infusió d'una cullerada de fulles i flors seques.
La infusió d'una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l'aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D'igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.
Resulta molt adequada la infusió de herba marialluïsa per a relaxar i tonificar els nervis.
Aquesta mateixa infusió es pot afegir a l'aigua del bany per a aconseguir l'efecte tranquil·litzant mencionat.
També serveix per cuinar:
La Marialluïsa s'utilitza en la cuina com a planta aromàtica, per a donar sabor a molts plats: peixos, pollastre, amanides , pastissos, etc. També entra a formar part en la combinació de còctels, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un toc molt exòtic.
I també serveix per la Indústria de la perfumeria:
L'oli essencial molt ric en components aromàtics i amb propietats bactericides s'utilitza en la indústria de la perfumeria i entra a formar part de la fabricació de productes de neteja personal, com a sabons, xampús, dentifricis, locions capil·lars, etc.
La marialluïsa és una planta arbustiva en forma d'arbust caducifoli de fins a 2m d'altura. Són de un color verd pàl·lid, tenen un tacte un xic aspre. Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. Amb 4 pètals estrellats soldats per la base.
És fotòfila i prefereix climes càlids constants, s'ha de protegir de les gelades i no tolera la boira. Exigeix sòls ben drenats, humits a l'estiu i bastant fèrtils. S'adapta bé a altituds que van des del nivell del mar fins als 800 metres. Floreixen a l'estiu.
És fa servir:
És molt útil per a expulsar els gasos de l'aparell digestiu, evitant les flatulències i l'aerofàgia.
També és útil per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva i tranquil·litzant, evitant els espasmes i la dispèpsia (males digestions acompanyades de gasos, sensació de vòmits i ardor d'estómac).
El borneol i el limonè són els responsables d'aquesta darrera propietat.
Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques.
Quan es té la tendència a tenir halitosi¡ (mal alè) resulta molt útil realitzar rentades amb la infusió d'una cullerada de fulles i flors seques.
La infusió d'una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l'aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D'igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.
Resulta molt adequada la infusió de herba marialluïsa per a relaxar i tonificar els nervis.
Aquesta mateixa infusió es pot afegir a l'aigua del bany per a aconseguir l'efecte tranquil·litzant mencionat.
També serveix per cuinar:
La Marialluïsa s'utilitza en la cuina com a planta aromàtica, per a donar sabor a molts plats: peixos, pollastre, amanides , pastissos, etc. També entra a formar part en la combinació de còctels, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un toc molt exòtic.
I també serveix per la Indústria de la perfumeria:
L'oli essencial molt ric en components aromàtics i amb propietats bactericides s'utilitza en la indústria de la perfumeria i entra a formar part de la fabricació de productes de neteja personal, com a sabons, xampús, dentifricis, locions capil·lars, etc.
dijous, 28 de gener del 2010
Els fongs
Que és un fong?
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismesde cel·lula eucariotes, pluricle·lulars i de digestió externa. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament distint dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars.
Quins usas té? Per què l'utilitzem?
Des de fa molt de temps se'ls ha utilitzat com a font directa d'aliment, com ara els bolets i les tòfones, així com en la fermentació de diversos productes alimentaris, com ara el vi, la cervesa o la salsa de soia. Més recentment, s'utilitzen els fongs com a font d'antibiòtics utilitzats en la medicina, i diversos enzims, com ara cel·lulases, pectinases i proteases, importants per usos industrials o com a ingredients actius de detergents. Moltes espècies produeixen compostos bioactius anomenats micotoxines, com ara alcaloides i policètids, que són tòxiques pels animals, incloent-hi els humans. Les fructificacions d'algunes espècies tenen un ús recreatiu o en cerimònies tradicionals, com a font de compostos psicotròpics.
rovelló: moixernó: llenega:
xampinyó: camagroc: cep:
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismesde cel·lula eucariotes, pluricle·lulars i de digestió externa. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament distint dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars.
Quins usas té? Per què l'utilitzem?
Des de fa molt de temps se'ls ha utilitzat com a font directa d'aliment, com ara els bolets i les tòfones, així com en la fermentació de diversos productes alimentaris, com ara el vi, la cervesa o la salsa de soia. Més recentment, s'utilitzen els fongs com a font d'antibiòtics utilitzats en la medicina, i diversos enzims, com ara cel·lulases, pectinases i proteases, importants per usos industrials o com a ingredients actius de detergents. Moltes espècies produeixen compostos bioactius anomenats micotoxines, com ara alcaloides i policètids, que són tòxiques pels animals, incloent-hi els humans. Les fructificacions d'algunes espècies tenen un ús recreatiu o en cerimònies tradicionals, com a font de compostos psicotròpics.
rovelló: moixernó: llenega:
xampinyó: camagroc: cep:
dijous, 21 de gener del 2010
Les causes d'un terratrèmol
En aquests desplaçaments de les plaques teqtóniques es produeix un xoc i una fricció en els límits de plaques, la placa es trenca en el punt on la deformació supera la resistència de la roca. A causa d'aquesta ruptura es genera una pertorbació (ones) que són les que constitueixen el terratrèmol.
Placa tectónica o Placa litosférica es un fragmento de litosfera que se desplaza como un bloque rígido sin presentar deformación interna sobre la astenosfera de la Tierra.
Placa tectónica o Placa litosférica es un fragmento de litosfera que se desplaza como un bloque rígido sin presentar deformación interna sobre la astenosfera de la Tierra.
dijous, 14 de gener del 2010
Que es un Parameci?
Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la ciència. La mida de totes les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)