dijous, 17 de desembre del 2009
APE MAN 4
L'homo Erectus (el que anava dret i recte) podria haver arribat a Europa fa uns 500.000 anys (encara que ara saben que el jaciment d' Atapuerca conté homínids més antics).Es possible que hi haguin altres tipus d'Homo més antics i desconeguts a europa? Si. Per què? Per ex. a Atapuerca tenim molts metres de profunditat per excavar. Però pot haver-hi altres jaciments.Homo Heidentalbergensis, viu a una europa freda i, per tant, ha de menjar carn,perquè les plantes es morien a l'hivern . Caçava animals amb peranys, fent servir llançes i destrals i, segurament, ja parlavan perquè ja devien coneixer el foc.El seu cervell era quasi com el de l'home modern en volum i les seves cries estaven en familia fins molt grans, fent que hi hagués un trassvasament d'informació del grup.
APE MAN 6 contacte
Ja no parlem de fa milions d'anys. Fa 150.000 anys l'home sorgeix al Sud d'Àfrica. El docomental creu que els Neanderthals van ser els pobladors més anics d'Europa. Però al 2003, es va descobrir l'homo Antecessor. A Atapuerca, que era més antic. Els Nanderthals desapareixen fa uns 30.000 d'anys i son substituids per l'home Modern que prové de l'Àfrica. Aquests home smoderns utilitzaven materials nous per fer eines: Ossos, espines, banyes, ivori, etc. També enterraven als morts i dissenyaven penjolls i ornaments.
APE MAN 3 el cos: el llenguatge
Ens trobem a Etiopia, a la costa central est d'Àfrica. Un paleontòleg troba restes de fa més de 2 milions d'anys pero està buscant el 'grao perdut? (eslabón perdido, lust step). Això el porta a seguir un entic riu fins el llac Turkana, a Kenia. Allà troben restes d'un homo Erectus com es que Eugène Dubiois va trobar fan més d 100 anys a Indonèsia. Sembla que tenia la capacitat de parlar: la parla es desenvolupa quan, después de caçar, els homínias es reunien vora la foguera. També ens indica que menjavan molta carn i que eren molt fors.
No obstant, els paleontòlegs pensen que fa 2 milions d'anys aquest "homo erectus" tenien un cervell com el d'un nen d'1 any. Això ens fa pensar que no havien descobert el foc i , per tant, no havien desenvolupat el llenguatge.
No obstant, els paleontòlegs pensen que fa 2 milions d'anys aquest "homo erectus" tenien un cervell com el d'un nen d'1 any. Això ens fa pensar que no havien descobert el foc i , per tant, no havien desenvolupat el llenguatge.
dijous, 3 de desembre del 2009
Tipus de cèl·lules i la seva Funció
Les cèl·lules procariotes tenen proteïnes com ara MreB i mbl que actuen de manera similar a l'actina i són importants en la morfologia cel·lular.
Els Glòbuls vermells són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Els Glòbuls blancs són els que et protegeixen de les infeccions exteriors.
Les cèl·lules sexuals de la mare són els òvuls i el fan facundar els espermatozoide que són les cèl·lules sexuals de l'home.
dijous, 26 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
La Menstruació
La menstruació és un fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa. Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals, i es reprodueix periòdicament.
La menstruació construeix una etapa fonamental de la pubertat de les nines, és un dels molts d'indicis físics que assenyalen que una nina s'està convertint en dona. Es produeix entre els 10 i 16 anys, encara que l'edat en què es produeix la primera menstruació és molt variable, veient-se afectada fins i tot l'habitat geogràfic (per exemple les dones de zones de clima temperat arriben abans a la maduració sexual) i finalitza amb la menopausa als 45 o 50 anys, que significa que la dona ja no està ovulant (produint ous) i per això no pot quedar-se embarassada. La menopausa varia entre una dona i una altra.
La menstruació construeix una etapa fonamental de la pubertat de les nines, és un dels molts d'indicis físics que assenyalen que una nina s'està convertint en dona. Es produeix entre els 10 i 16 anys, encara que l'edat en què es produeix la primera menstruació és molt variable, veient-se afectada fins i tot l'habitat geogràfic (per exemple les dones de zones de clima temperat arriben abans a la maduració sexual) i finalitza amb la menopausa als 45 o 50 anys, que significa que la dona ja no està ovulant (produint ous) i per això no pot quedar-se embarassada. La menopausa varia entre una dona i una altra.
fases d'un embaràs
Mes 1: Mesura 4 mm i pesa 1 g. Desenvolupament incipient del cap. El cor ja batega
Mes 2: Mesura 3 cm i pesa 3 g. Desenvolupament de braços i cames, així com del cervell i òrgans interns.
Mes 3: Mesura 10 cm i pesa 45 g. Desenvolupament de les parpelles i moviment de les extremitats
Mes 4: Mesura 15 cm i pesa 180 g. Es cobreix de lanugen. L'intestí es comença a omplir de meconi. La pell és encara molt fina, gairebé transparent.
Mes 5: Mesura 18 cm i pesa 500 g. Creix el pèl del cap, pestanyes i celles. Desenvolupament del sistema immunitari
Mes 6: Mesura 25 cm i pesa 1.000 g. La cara ja està completament formada. La pell es cobreix d'un material gras anomenat untet sebaci (en llatí, vernix caseosa). Obre els ulls i es mou molt.
Mes 7: Mesura 30 cm i pesa 1.500 g. Es comencen a moure els pulmons. Augmenta la greix subcutani i ja no cap bé a l'úter.
Mes 8: Mesura 35 cm i pesa 2.500 g. Generalment es posa cap per avall (posició cefàlica). La pell s'engrosseix i adquireix el to rosat que tindrà definitivament.
Mes 9: Mesura 50 cm i pesa 3.000 g. Els pulmons ja estan completament formats per a la vida exterior. Es cau el lanugen i la pell s'estira.
dijous, 29 d’octubre del 2009
La hipòfisi
Què és i per què serveix?
És una glàndula que regula la major part dels processos biològics de l'organisme, és el centre al voltant del qual gira bona part del metabolisme. Es comunica directament amb l'hipotàlem.
És una glàndula que regula la major part dels processos biològics de l'organisme, és el centre al voltant del qual gira bona part del metabolisme. Es comunica directament amb l'hipotàlem.
dijous, 8 d’octubre del 2009
Alexander Fleming
Què va descobrir?
La primera vacuna que va existir.
Què són els antibiòtics?
Els antibitics són unes substàncies tòxiques per els bacteris i inofensives per a les persones.
Qui va descobrir les vacunes i quan?
Louis Pasteur va demostrar que el procés de fermentació és causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és degut a la generació espontània.
La primera vacuna que va existir.
Què són els antibiòtics?
Els antibitics són unes substàncies tòxiques per els bacteris i inofensives per a les persones.
Qui va descobrir les vacunes i quan?
Louis Pasteur va demostrar que el procés de fermentació és causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és degut a la generació espontània.
APE MAN 2n capítol
1- Quin nom rebien els nostres ancestres comuns amb els simis que van viura a Sudàfrica fa uns 3,3 milions d'anys?
Rebien el nom de Australopithecus.
2- Per què van haver d'acostumar-se a viure a terra?
Perquè el cambi climatic i alguns arbres van desapareixer.
3-Per què es van haver d'organitzar en grups?
Per protegir-se dels depradadors.
4- De què eren fets els estris que utilitzaven?
De pedra i de fusta.
5- Amb quin nom han batejat els científics l'esquelet que s'han trobat d'un individu d'aquesta época?
Es deia Lucy.
6- En quins dos grups es van dividir amb el decurs del temps?
Australopithecus gracíls (petits) i Australopithecus robustus (grossos).
NOTÍCIA D'AMPLIACIÓ, 1 d'octubre de 2009-10-08
1- Fa quant temps que va existir l'adipithecus?
4,4 milions d'anys fa que han existit.
2- Per què es important la troballa del seu esquelet?
Perquè així sabem qui eren els nostres avanpassats.
3- On vivien aquests ardipithecus?
Vivien a dalt dels arbres, al centre de Àfrica
Rebien el nom de Australopithecus.
2- Per què van haver d'acostumar-se a viure a terra?
Perquè el cambi climatic i alguns arbres van desapareixer.
3-Per què es van haver d'organitzar en grups?
Per protegir-se dels depradadors.
4- De què eren fets els estris que utilitzaven?
De pedra i de fusta.
5- Amb quin nom han batejat els científics l'esquelet que s'han trobat d'un individu d'aquesta época?
Es deia Lucy.
6- En quins dos grups es van dividir amb el decurs del temps?
Australopithecus gracíls (petits) i Australopithecus robustus (grossos).
NOTÍCIA D'AMPLIACIÓ, 1 d'octubre de 2009-10-08
1- Fa quant temps que va existir l'adipithecus?
4,4 milions d'anys fa que han existit.
2- Per què es important la troballa del seu esquelet?
Perquè així sabem qui eren els nostres avanpassats.
3- On vivien aquests ardipithecus?
Vivien a dalt dels arbres, al centre de Àfrica
dijous, 1 d’octubre del 2009
Sobre les substancies perjudicals que conté el tabac.
Amoníac, arsènic, butà, cianur, formaldehid, metà, cadmi, monóxid de carboni alquitrà, benzè, radó, altres escombraries i nicotina.
dijous, 24 de setembre del 2009
Riscos per a la salut
deteriorament mental i demència, càncer de boca, infeccions pulmonars, problemes cardíacs, càncer de mama, fractures d'ossos, degeneració dels músculs, deteriorament del pàncrees, deteriorament del fetge, gastritis i úlceres, càncer de l'aparell digestiu i danys al fetus.
dijous, 17 de setembre del 2009
dijous, 4 de juny del 2009
Temperatura en que es formen les roques magmàtiques
La temperatura es de 700 cº fins a més de 1500 cº.
La temperatura més baixa que pot existir
La temperatura més baixa que pot existir és de -273ºC.
Aixó s'ha trobat a l'espai.
Aixó s'ha trobat a l'espai.
dijous, 28 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
dijous, 14 de maig del 2009
La Densitat
La densitat del ferro: La densitat real del ferro a una temperatura d'un 300K és de 7,87 g/ml. Ens ha donat totalment diferent, això pot ser degut a errors de pesades.
la Densitat del plom: 11,34g/ml.
La densitat de la Fusta: 1,56g/ml.
la Densitat mitjana de la Terra es de:1,56g/ml.
Densitat de l'aigua: 1,000g/ml.
la Densitat del plom: 11,34g/ml.
La densitat de la Fusta: 1,56g/ml.
la Densitat mitjana de la Terra es de:1,56g/ml.
Densitat de l'aigua: 1,000g/ml.
dijous, 7 de maig del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
L'esqueix
Qué és l'esqueix?
Un Esqueix és un fragment d'una planta separat de la seua progenitora amb una finalitat reproductiva. Poden tallar-se parts de la tija i posar-lis en terra, per produir arrels. Les plantes que s'han tret amb aquest mètode són genèticament idèntiques a la seua progenitora, tenint les mateixes propietats i fenologia, es a dir, seran clons.
Un Esqueix és un fragment d'una planta separat de la seua progenitora amb una finalitat reproductiva. Poden tallar-se parts de la tija i posar-lis en terra, per produir arrels. Les plantes que s'han tret amb aquest mètode són genèticament idèntiques a la seua progenitora, tenint les mateixes propietats i fenologia, es a dir, seran clons.
Amb quines plantes serveix?
De brots. S'han de taller a la primavera a partir de puntes de brots de creixement ràpid.
De branques tendres. Es tallen un poc més tard que els anteriors, quan el creixement apical dels brots és més lent, però encara hi son verds.
De branques semilignificades. Aquests esqueixos es tallen a acabar l'estiu, quan el creiximent ha menguat, i les soques són més amples i forts.
De branques lignificades. Es fan d'arbres i arbusts de fulla caduca, durant el període de latència, branques llenyoses, també anomenades "estaques".
L'empelt
Qué és l'empelt?
Empeltar és l'operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts un d'ells és l'empelt i l'altre el portaempelt.
Empeltar és un tipus de reproducció vegetativa utilitzada amb finalitats agronòmiques.
El patró o portaempelt és la planta que té les arrels i sobre la que s'uneix la varietat a empeltar que és la planta que s'aprofita.
Amb quins arbres funciona?
Aquest tipus d'empelt es pot fer en tots els arbres i arbusts, tant de fulla caduca com de fulla perenne, en qualsevol més comprès entre finals d'Hivern i principis de Tardor.
Empeltar és l'operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts un d'ells és l'empelt i l'altre el portaempelt.
Empeltar és un tipus de reproducció vegetativa utilitzada amb finalitats agronòmiques.
El patró o portaempelt és la planta que té les arrels i sobre la que s'uneix la varietat a empeltar que és la planta que s'aprofita.
Amb quins arbres funciona?
Aquest tipus d'empelt es pot fer en tots els arbres i arbusts, tant de fulla caduca com de fulla perenne, en qualsevol més comprès entre finals d'Hivern i principis de Tardor.
dijous, 16 d’abril del 2009
Dent de lleó.
Farigola.
Farigolá.
Gerani.
Esprenallac.
Rosella.
Flor de saüc.
dijous, 2 d’abril del 2009
La Terra, el sistema solar i l'Univers
Planeta: És un objecte esfèric que orbita (dona boltes) a una estrella.
Estrella: És un objecte natural format de gasos, al bolant del qual poden orbitar o no els planetes.
Sistema Solar: És el conjunt de cossos naturals que orbiten la nostra estrella, el Sol.
Galaxia: És un conjunt de milions d'estrelles que s'apleguen en l'espai.
Univers: És el conjunt de cossos coneguts que existeixen i coneixem.
Estrella: És un objecte natural format de gasos, al bolant del qual poden orbitar o no els planetes.
Sistema Solar: És el conjunt de cossos naturals que orbiten la nostra estrella, el Sol.
Galaxia: És un conjunt de milions d'estrelles que s'apleguen en l'espai.
Univers: És el conjunt de cossos coneguts que existeixen i coneixem.
dijous, 26 de març del 2009
Esculls de coral (barreras de coral)
A quins indrets s'en troben?
Creixen als mars tropicals a la zona fòtica, on hi ha una acció de les onades suaus.
Quin entorn necessiten per viure, quines altres especiès animals hi viuen?
La aigua es el més important.
Les ratlles, les tortugues etc.
Creixen als mars tropicals a la zona fòtica, on hi ha una acció de les onades suaus.
Quin entorn necessiten per viure, quines altres especiès animals hi viuen?
La aigua es el més important.
Les ratlles, les tortugues etc.
Les ameba (amiba)
Les amebes madures es reprodueixen de forma asexual per bipartició en la que el material genètic es duplica per mitosi mentre que la cèl·lula s'allarga.
dijous, 12 de març del 2009
La reproducció dels amfibis
Els amfibis fan la reproducció externa i interna depenen del tipus d'amfibi.
El mascle es sempre atret de la femella
El mascle es sempre atret de la femella
dijous, 5 de març del 2009
Això es un zigot que es veu amb un microscopic.
dijous, 19 de febrer del 2009
dijous, 5 de febrer del 2009
La metamorfosi
La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa dels diferents estadis del seu desenvolupament. Aquest és un procés d'organogènesi important i en què es desencadenen una sèrie de processos hormonals d'activació de diferents gens que provoquen un canvi radical en l'estructura general de l'insecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)